Irlanda 100% recomanable

Després de dues setmanes solejades i amb bones temperatures, a Dublín segueix fent bon temps! 🙂 De totes maneres, amb pluja i núvols, aquest país segueix sent bonic. A més a més del clima, respecte a la nostra terra, hi ha moltes diferències en el menjar, els horaris, les formes de fer, els esports…, i sens dubte, veure això ens ajuda a obrir la ment. En Joan, en Adrià, en Joaquín i en Ton ens expliquen la seva experiència:

 

  • Joan Batlló (La Farga, 6è de Primària).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Vaig arribar a Irlanda amb una mica de por, per la intriga, per veure si m’agradaria o no la nova família. Després del primer cap de setmana, els nervis van desaparèixer. El meu dia a dia comença amb l’escola –Newtownmountkennedy-, que m’agrada bastant. Estic aprenent molt anglès i fent nous amics. En arribar a casa faig els deures d’aquí i d’Espanya. Després vaig al green a jugar amb els amics del barri, generalment a futbol. Gaudeixo molt i parlo anglès, i així aprenc noves paraules. Les extraescolars són tres, de les quals dues són curioses: futbol, futbol gaèlic i hurling. Aquest viatge és una bona experiència, sobretot per l’anglès. A més, veure noves coses, formes de fer a l’escola, a classe, al carrer, t’ajuda a obrir la ment. D’aquesta manera, millores en el respecte i veus la sort que tenim a casa nostra.

 

  • Adrià Pons (Terraferma, 1er d’ESO).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Està sent una de les millors experiències de la meva vida, perquè és un viatge únic. Aprens un munt d’anglès i coneixes una cultura totalment diferent. El paisatge és molt verd, molt natural. És tan verd i tan bonic que segueixo sorprès. Recomano molt aquesta estada, encara que hi ha moments durs o a vegades es pot fer llarg. Vaig al Holy Rosary School, que està bastant bé, encara que tenen un mètode diferent, penso que més fàcil. Aquí he fet bons amics, els nens són molt simpàtics i sociables. És com més senzill fer amics. Una de les coses que més gràcia m’ha fet és el hurling, un esport típic d’aquí. Es juga amb un estic de fusta per colpejar la pilota, semblant a una de beisbol. Llavors, els dos equips (en teoria són 15 contra 15) han d’aconseguir que la pilota entri entre dos pals, en una porteria com la de rugbi.

 

  • Joaquín Leal (La Farga, 1er d’ESO).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Me lo estoy pasando genial. Tengo una familia muy buena, de hermanos tengo a dos gemelos de 11 años y a otro de 19. He hecho dos buenos amigos en el colegio: Kian y Jou. Además de básquet, juego a hurling, un deporte típico de aquí, como una mezcla entre rugby y béisbol. Es un poco peligroso, por esto los jugadores llevan casco. Estoy aprendiendo mucho inglés. La experiencia es buenísima, personalmente me está ayudando a ser más ordenado, ya que el horario es distinto, y también paciente, porque aquí la gente es diferente, con sus cosas buenas y menos buenas. Tengo una anécdota curiosa: el otro día celebramos los 50 años de mi madre irlandesa, ¡con una fiesta de disfraces! Yo me vestí de mejicano, la madre de Eduardo Manostijeras y el padre, de John Travolta, jaja. Fue muy raro, divertido y algo ridículo. Voy un colegio llamado Holy Rosary School, que es bastante grande y me está gustando. Otra cosa que me gusta son los planes de los sábados, disfruté mucho el día que fuimos en bici por un parque y el día que fuimos a Bray, a la bolera.

 

  • Ton Vives (La Farga, 6è de Primària)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Irlanda és un pais meravellós, amb les seves particularitats, però molt bonic i curiós. És molt recomenable venir aquí, creixes com a persona i sobre tot, aprens anglès, que es súper important pel nostre futur. En l’inici, em va sorprendre molt una cosa: quan vaig anar a dormir, no estava nerviós, es més, els meus pares ho estaven més que jo! Tambè, el primer dia, quan la nova família em portava a casa seva, jo no vaig parar de parlar i em sembla que ells van pensar: “Si em d’escoltar això cada dia…”. Juntament amb l’Hugo Beneyto i en Joan Batlló, vaig a Newtownmountkennedy, però allà intentem no parlar entre nosaltres per no perdre el ritme de l’anglés. Ara ja portem sis setmanes i les coses que em semblaven extranyes no ho són tant, i de fet, tampoc està malament com ho fan aquí, perque és la seva cultura, com tot, és opinable i per mi hi ha coses positives i negatives.

Solament queden 20 dies! Aprofitarem per seguir aprenent, creixent i gaudint! 

 

Anuncios

Intensitat positiva

Ja som a finals de maig, i encara que queden quatre setmanes, la sensació és que això s’acaba. El cansament d’aquest mes tan intens no pot amb les ganes dels nois, contents i aprofitant cada minut a Irlanda. En Jaime, en Joan i en Roger us saluden!

  • Jaime Soldevila (La Farga, 2n d’ESO).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

¡Qué pasa familia! Mi estancia en Irlanda está siendo muy enriquecedora, tanto personalmente como académicamente. Voy a un colegio llamado Marian College, que está al lado del principal campo de fútbol del país, el Aviva Stadium. Desde el principio, me acogieron muy bien y he hecho muchos amigos. Mi familia es la misma del año pasado, así que estoy más que a gusto. Tengo tres hermanos, de 12, 9 y 7 años. También me llevo bien con los vecinos, con los que juego mucho en el green. Otra cosa con la que me divierto son las extraescolares: atletismo y tenis. Es una experiencia muy buena e intensa, no solo por toda la cantidad de actividades diarias que hago, sino porque aquí lo haces tú todo, tienes que tomar tus propias decisiones en un lugar donde hay muchas diferencias, respecto a España. Es decir, tienes que ir adaptándote tu mismo. En resumen, estoy aprendiendo mucho inglés y me lo estoy pasando genial.

  • Joan Sayós (La Farga, 1er d’ESO).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Este tiempo en Irlanda está siendo muy bueno, y además, al ser mi segundo año, es todo más fácil. Uno de los mejores días fue cuando fuimos en bici por el Phoenix Park, porque me encantan las bicis. Además ese día vimos cientos de ciervos y fui el único que tocó uno. La comida…, realmente es mucho mejor la española, pero bueno, es comestible. Con el inglés, mucho mejor que el año pasado, noto que me voy soltando. Sin duda es una experiencia que recomendaría porque, primero que solo se vive una vez, y segundo, que te haces muy grande, cambias mucho. Otra actividad que me gustó mucho fue la de las colchonetas; no es que me encante saltar, pero el simple hecho de estar con tus amigos haciendo algo tan emocionante es chulísimo. Está claro que todo lo que vamos haciendo, clases en el colegio –St. Olafs-, en la familia, con los amigos, las clases de inglés…-, además de ser intenso, por el ritmo y la cantidad, sirve para aprender y crecer un poco.

  • Roger Ferrer (La Farga, 1er d’ESO).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Estic aprofitant al màxim el temps a Irlanda, perquè només et passa un cop a la vida. Les primeres setmanes no van ser fàcils, perquè no coneixes com és la nova família, el nou col·legi, no estàs acostumat a parlar en anglès, etc. Però, des de la tercera setmana, m’ho estic passant molt bé. El dilluns és el pitjor dia, perquè tornes a l’escola –Glencullen National School-, i la veritat és que el que més m’agrada són els caps de setmana amb els amics i els diumenges amb la família. La meva família és molt simpàtica, em cuiden molt, algunes tardes vaig amb el meu “germà” en bicicleta o patinet a comprar el berenar. I els diumenges, en general, anem a jugar a golf, que la veritat pensava que serà avorrit, però no, m’agrada. Ara ja estem a la cinquena setmana, amb ganes que arribi el dissabte, el millor dia perquè ho passem súper bé, a més a més que millorem l’anglès amb la classe matinal.

Divendres, més experiències!

Un dissabte entre bolos

La idea era jugar a footee (golf amb el peu), però la pluja ens va portar finalment a Bray, el poble on vam estar el primer cap de setmana. Aquesta vegada, vam anar a la bolera, on a més a més, hi ha màquines recreatives, billar i una sala de làser tag. Abans, en Jaime Soldevila va bufar espelmes! Ho vam passar bé? Mireu les fotos i el vídeo del làser tag 🙂

VÍDEO – https://www.youtube.com/watch?v=RvB-yokkDXo 

1

Fotogaleria:

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Irlanda, un mes després

Més d’un mes a Irlanda, i cada vegada amb millor clima! Sembla que els nois siguin d’aquí de tota la vida. Coneixen bé el seu barri, van entenent millor la cultura i formes de fer, i no solament parlen bé l’anglès, sinó que possiblement més d’un ja pensi en anglès! Això marxa i ja tenim ganes que arribi el pla de dissabte! L’Hugo, en Lucas i en Javier ens expliquen una mica més:

  • Hugo Beneyto (La Farga, 6è de Primària).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

¡Irlanda es asombrosa! Tiene unos campos verdes con flores muy bonitos. Me siento muy feliz cuando voy conociendo personas nuevas, como mi familia de aquí, sus vecinos, los compañeros de clase… Durante la semana te cansas bastante, por esto siempre estoy ansioso de que llegue el sábado cuando hacemos nuestros planes. Me lo paso muy bien en mi extra escolar -Art&Crafts-, porque es muy imaginativa. Ya llevo bastantes dibujos, además que es un buen momento para escuchar y hablar en inglés. Vivo en un pueblo con un nombre larguísimo: Newtownmountkennedy, y mi colegio, que se llama igual, es pequeño y rodeado de verde. ¡Está siendo estupendo!

 

  • Lucas Jiménez (Turó, 1er d’ESO).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Irlanda és una experiència molt bona i educativa, pel teu coneixement d’anglès i perquè t’ajuda a relacionar-te amb els altres. Aquest país és molt bonic i diferent, en els horaris i en alguns costums, però no tant en el dinar, com abans pensava. El que més menjo és pasta. El paisatge és espectacular i des d’on visc, veig molts cavalls. També estic gaudint amb els plans que fem tots plegats cada dissabte, sobre tot el dia que vam anar al Parc Phoenix i vam veure tants cérvols. Mai havia tocat un cérvol! Vaig a un cole que es diu St. Patricks National School Glencullen, que està força bé. 

 

  • Javier Idoate (Turó, 1er d’ESO)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Mi experiencia en Irlanda está siendo mejor de lo que imaginaba. En general, a la tarde juego con mi hermano de 10 años en el jardín y con sus amigos Adrian y Jordan. También ayudo a mi familia irlandesa paseando el perro y ayudando con la compra. Además, me he apuntado al equipo de fútbol de mi hermano, entrenamos los martes y jueves. St. Olafs es mi escuela, y aunque hay muchas diferencias, como los patios que son más cortos o el tema de la comida, pienso que es un buen sitio y el resto de alumnos me caen bien en general. ¡Me lo estoy pasando muy bien!

Romiatge a Glendalough

Maig, mes de Maria, mes de romiatge. I quin millor lloc que Glendalough, un poble a 50 km de Dublín, situat enmig de la natura i conegut pel seu conjunt monàstic, fundat per Sant Kevin al segle VI. Ens ho hem passat molt bé passejant vora els llacs, jugant i coneixent aquestes ruïnes tan curioses. A més, hem pregat junts el Rosari, en silenci, sota una pluja suau, agraïts a la Verge Maria per aquesta experiència i els nous amics que hem fet. També hem donat gràcies i hem pregat per les nostres famílies.

En arribar, hem dinat i ens hem entretingut amb la pilota, xerrant, fotografiant el paisatge, corrent, etc.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Al segle VI, Kevin, descendent dels reis de Leinster (província on se situa Dublín), funda el monestir. Un altre sant, St. Laurence O’Toole, també va ser abat, segles després. Ràpidament el lloc es va convertir en referència sociocultural i religiosa a Irlanda. Com a curiositat, la fusta de roure d’aquesta vall, es va utilitzar per construir el segon vaixell viking més gran de la història (actualment, a Dinamarca). Al segle XIV, els anglesos van destrossar el recinte i avui és un lloc turístic, familiar; miris on miris, tot sembla de postal.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Després del rosari, hem passejat vora el llac, gaudint del paisatge. Ha sigut molt agradable i divertit.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Segur que el romiatge ens ajuda a encarar amb força i alegria la segona part de l’estança. Aquesta setmana es publicarà dos posts amb més experiències dels nois 😉

 

 

Una oportunitat per crèixer

Ens apropem a l’equador de l’estança a Irlanda. Els nois estan força encaminats, aprenent molt anglès i fent un munt d’activitats, entre els plans dels dissabtes, les seves famílies, els extres-escolars, etc. Avui, en Ramón, en Roger, l’Àlex i en Miguel ens comenten com ho veuen:

  • Ramón Ladero (La Farga, 6è de Primària).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Quan vaig arribar al poble amb la nova família estava nerviós; no sabia que dir davant d’ells, però, la veritat és que cada dia que passa és millor. Pel que veig, totes les famílies que ens acullen són diferents i molt maques. Visc a un lloc fantàstic que es diu Glendalough, situat a una vall a 40 km de Dublín. És molt bonic perquè a vegades, en sortir al jardí, veig cérvols i cavalls, súper a prop. A l’escola, St. Kevin‘s, he fet bons amics i per sort, si no saps una paraula, ells t’ajuden amb l’anglès. Sobre el menjar, m’agraden els pancakes que em preparen al matí, que són com unes “tortitas” amb nocilla i melmelada. Penso que estar fora de casa, sol, sense els pares, m’ajuda a créixer i a veure com sóc, a conèixer-me, a més, que és una oportunitat per l’anglès.

 

  • Roger Castells (Mestral, 1er d’Eso).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Estic molt bé a Irlanda i cada cop passa tot més ràpid. La família em dóna molta llibertat, com si fos un fill més, i això m’encanta. Tot i que el clima a vegades és calorós, sempre porto jaqueta. M’agrada el col·legi on vaig, que es diu Holy Rosary, la gent em tracta molt bé. A més a més, A més a més, amb les seves activitats extraescolars, hurling i bàsquet, m’ho passo bé i conec a més gent. El menjar és menys diferent del que em pensava, i de fet, m’agrada molt l’esmorzar, unes galetes grans de cereals. També, amb l’anglès vaig bé i a més a més, tenim classe cada dissabte a Rockbrook, molt útil. És cert que trobo a faltar la família, però per sort puc parla amb ells, un o dos cops per setmana. M’ho estic passant genial i de tots els plans que fem els dissabtes, el del Jump Zone és el millor, perquè va ser molt mogut i divertit.

 

  • Àlex Margalet (La Farga, 1er d’Eso).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Tinc la sort d’estar a Irlanda. Al principi va ser dur, ja que trobes a faltar als pares, el bon clima, el menjar (pernil ibèric i fuet). Encara que en els primers dies et trobes una mica en fora de lloc, et vas acostumant i fent nous amics. Tenen molts costums diferents, com per exemple, a l’escola no dinen tres plats al migdia, sinó que portes un “lunch box” amb entrepans i fruita i menges a les 12:00 h. També, juguen a hurling, en comptes de futbol i el clima és diferent, com si l’estiu arribes més tard. Per sort, al cole, St. Olafs, posen pocs deures, però clar, tenim els nostres propis de Barcelona, però tinc bastant temps lliure. Estic gaudint amb els plans que hem fet tots plegats, a més que cada dissabte, després de la classe d’anglès i el lunch, juguem una estona a futbol, m’agrada fer de porter. Amb les extrescolars, estic aprenent a jugar a hurling i també faig escacs. Penso que tots els nois d’Institució estan contents, còmodes, però com dic jo, com a casa, cap lloc.

 

  • Miguel Ibor (Turó, 6è de Primària).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El que més m’està sorprenent d’Irlanda és que és un país molt, molt, molt més verd que Espanya. M’encanta la meva activitat extraescolar, “Arts&Crafts“, que faig cada dimecres. L’altre dia vam dibuixar un aquari amb cartó. Els nois de la meva escola, St. Atractta‘s School, són molt amables i divertits. Alguns no saben pronunciar el meu nom i diuen “Migüel” en comptes de Miguel. Fa poc vam anar a veure cérvols a un parc enorme, mai havia vist tants cérvols. Amb la família que visc també fem plans, com un dia que vam anar a una muntanya des d’on pots veure tot Dublín. Som sis membres a la família, però a les tardes, som uns 10-15, perquè venen molts nois del barri a jugar, i sortim al green, on ho passem molt bé. A poc a poc t’acostumes a l’anglès.

Durant aquesta setmana ens visiten de La Farga, en Mr. Michael, i d’Institució, Ramón Ladero i Guillermina López.

 

Màxima diversió al jump zone

Córrer, saltar, cridar, tombarelles i riure molt. El dia d’ahir al “Jump zone” va ser un dels més emocionants. En aquest parc de llits elàstics, la diversió està assegurada. “Estàs amb els amics, saltant i jugant sense parar”, diu el Pau Piqué.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

En aquesta àrea d’oci els nois poden passar per sis zones: una general plena de llits; el dodgeball (jugar a matar amb la pilota), on es llancen pilotes de goma espuma mentre salten; una tercera prova on dues persones s’enfronten sobre una petita passarel·la; uns llits que terminen en una piscina d’esponges; unes cistelles de bàsquet amb llits elàstics i finalment, un passadís elàstic que termina en un gran matalàs. Per en Teo Generó, “és molt emocionant, rius molt i amb els amics. El millor ha sigut la zona on pots llançar-te a la piscina d’esponges, perquè és com volar”.

NO US PERDEU EL VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=5oGkjZ1a7oU

 

Irlanda, un país amable

Amb aquest post comencem una sèrie de petits escrits on els alumnes expliquen la seva experiència irlandesa. En les fotos sempre hi ha una de l’escola. En aquesta ocasió, Carlos Aldecoa (Turó), Pau Pros (Mestral) i Teo Generó (La Farga), comparteixen les seves primeres impressions:

  • Carlos Aldecoa Salazar (Turó, 6è de Primària).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

“En aquestes dues primeres setmanes a Irlanda m’ho he passat molt bé. La família amb la qual estic és boníssima, tinc cinc “germans” i tenen una casa gran amb una cama elàstica al jardí. Em tracten tan bé, que l’altre dia em van portar al cinema a veure Guardianes de la Galaxia 2. El que més m’està cridant l’atenció són les diferències que hi ha entre la meva escola i la d’aquí, que es diu St. Mary‘s Sandyford School. També, em resulta curiós l’horari que segueixen aquí…, dinen a les 18:00 h! Amb l’anglès, de moment vaig bé i segur que, a poc a poc, aprendré més”.

  • Pau Pros Fernández (Mestral, 1er d’ESO).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

“Estic molt content a Irlanda perquè tinc una bona família i amics a l’escola, que es diu St. Kevin‘s School. Visc a Glendalough, que té un paisatge meravellós. És un poble enmig de les muntanyes, conegut per dues coses: els seus llacs i unes ruïnes medievals. També veig coses estranyes com per exemple, el pati del matí dura 10 minuts i quan acaba surt una professora amb una campana. Amb les primeres campanades, has de quedar-te quiet i quan sonen les segones, has d’anar corrent a forma les files. Després, tothom va a classe de manera molt ordenada. Amb el menjar, el dia comença bé, amb l’esmorzar. A les 12.00 h, dines uns entrepans, fruita, etc. El sopar és a les 17.00 h o 18.00 h, i fins que no t’acostumes, passes una mica de gana. Aquestes setmanes estan sent molt divertides i profitoses”.

  • Teo Generó de Prado (La Farga, 6è de Primària).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

“L’experiència a Dublín està sent molt emocionant. En la casa on visc, el pare toca la guitarra i la mare el piano, i a vegades practiquen junts i és espectacular. De fet, el pare té més de vint guitarres! La veritat és que em va sorprendre la meva família, perquè els irlandesos, me’ls imaginava una mica més grassets, jeje, i aquests no ho són. Cada dia prenem gelat i a vegades pizza, cosa que m’agrada molt. Una cosa que m’ha sorprès és que són una mica dolents jugant a futbol i a més a més, sempre fan faltes, perquè són una mica bèsties. La meva escola està força bé i es diu St. Colmcilles Community School i té dos camps molt grans”.

 

De moment estem gaudint d’un clima suau, amb bastant sol. La pròxima setmana, altres quatre alumnes compartiran la seva experiència.

 

Bicicletes i cérvols al Parc Phoenix

Imagina anar amb amics en bicicleta per un parc que no s’acaba mai, ple d’arbres, camins, monuments… Imagina arribar a un punt i començar a córrer rodejat de més de 300 cérvols… Espectacular, eh! Així va ser l’excursió d’ahir al Phoenix Park, un dels parcs urbans més grans d’Europa. Aquesta àrea va ser creada en 1662 com a reserva de cérvols, i per això hi ha tants; i en 1745 va ser remodelat per obrir les seves portes al públic.

23

El primer que vam fer va ser llogar les bicicletes:

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La primera parada va ser al monument a Wellington, un obelisc de 62 metres d’alt en memòria al Duc de Wellington.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Vam seguir per camins, gaudint de les vistes, passant pel costat del Magazine Fort, una antiga fortalesa del segle XVIII ocupada pels britànics fins al 1922. També vam veure la Creu Papal, una gran creu blanca on Sant Joan Pau II va celebrar missa per més d’un milió de fidels en 1979. Enmig de tot, en Joan Sayós, expert en bicicletes, i l’Inas, van arreglar la bicicleta del Javier Idoate, que va encallar la cadena. Autèntic treball cooperatiu.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Finalment, vam arribar al moment més esperat, the deer area (la zona dels cérvols, o bambis). Tots alhora ens vam anar apropant amb una pastanaga a la mà, i al principi semblava que seria fàcil, però de sobte els més de 300 cérvols, dividits en grups, van començar a córrer i nosaltres a perseguir-los… Però no perseguir-los no servia de res. A més a més, vam veure que les armilles de colors no els agradava massa. Va ser molt divertit i una experiència única amb la natura.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Tornant cap a l’entrada, vam passar per la Residencia Deerfield, actual ambaixada dels Estats Units, amb un estil semblant a la Casa Blanca, i després ens vam apropar a la Creu Papal.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Ens ho vam passar súper bé! Aquesta setmana seguim com sempre, escola, anglès, famílies, esport, etc. En dos o tres dies publicarem un post on alguns nois expliquen la seva experiència irlandesa, de tal manera que cada setmana, posarem un post d’aquest estil.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑